dimarts, 31 de gener de 2017

Secret


Després de tres anys acompanyant el flautista, la serp va optar per escapar, buscant un canvi d'aires. Mentre es desplaçava, sentia certa pena pel músic, qui mai no va saber que els balls de l'ofidi sempre havien estat voluntaris.

15 comentaris:

  1. En qualsevol relació, fins i tot amb una serp... (ai.. uix...) creiem allò que volem creure. El flautista seguirà creient el que vulgui creure: que s'ha perdut, que ha fugit accidentalment... serà difícil que s'adoni que el ball de la serp era voluntari i que ell no hi tenia res a veure. Però la serp, ella, també creu el que vol creure i fins i tot sent pena. Egocèntrics que som!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil que el flautista arribe a saber la veritat..., a no ser que busque determinada informació sobre les serps.

      Vicent

      Elimina
  2. S'assembla a una que em vaig trobar al camí de Santa Maria de la Roca d'Escarp, al Pallars Sobirà.
    El crit que vaig fer encara ressona per les valls d'Àneu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va passar el mateix! (la reacció, dic). Però vaig ser tan ràpid fugint que no vaig retindre una imatge suficientment clara com per a comparar-la.

      Vicent

      Elimina
  3. Segur que l'enyorarà però ho superarà. El flautista ja en trobarà un altre tan voluntariosa com ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí. Als mercats orientals és molt freqüent veure serps ballant mentre els flautistes toquen.

      Vicent

      Elimina
  4. Si a més, les serps són sordes, no? Almenys les cobres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc entès que sí, que "ballen" pels moviments de la flauta, la qual observen com a potencial amenaça.

      Vicent

      Elimina
  5. O sigui, que el flautista no feia altra cosa que tocar al so que la serp marcava...si és que no som res...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot podria estar trist per la separació. No sabem si hi havia un vincle afectiu important o no.

      Vicent

      Elimina
  6. Sí, és el que passa, el discurs histèric i el de l'analista no maten als de l'amo i al capitalista per a defensar-se'n no perquè no puguen sinó perquè no volen i el que és més lloable, pel bé general.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se m'escapa un poc la lectura freudiana que fas (és freudiana?). Gràcies, en tot cas, pel comentari, Vicent.

      Vicent

      Elimina
  7. Els éssers humans ens pensem que ho podem dominar tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu. Almenys, molts éssers humans ho pensen.

      Vicent

      Elimina