dimarts, 3 de gener del 2017

Món infantil


Els diumenges jugaven al bosc. S'elegia un xiquet a l'atzar, mitjançant una cançó infantil, i aquest era perseguit pels altres. Quan l'atrapaven, el lligaven a un arbre i li tiraven pedres, fent-lo sagnar en abundància, deixant-lo malferit. L'infant més gran de tots, el qui manava en la ciutat, li assestava el colp de gràcia.

10 comentaris:

  1. Això no és un joc...
    Al pobre que li va tocar va començar (i acabar) malament l'any.

    ResponElimina
  2. Jo l'hauria titulat 'Joc de nens'. Quan es diu això, generalment és de tot, menys de nens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona idea el títol que apuntes. Parlava de "món infantil" per referir-me a un lloc habitat únicament per xiquets.

      Vicent

      Elimina
  3. Un final de civilització altra vegada apocalíptic, potser va ser així al començament dels temps.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem acostumats a pensar que allò que veiem normal ho és més enllà de cultures i ubicacions temporals.

      Vicent

      Elimina
  4. ja ho diuen que els infants poden ser molt cruels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un tòpic però és cert. Jo crec que els xiquets tenen l'empatia menys desenvolupada. Per això els fem aquella reflexió òbvia (per a nosaltres) que diu: "A tu t'agradaria que et feren això?".

      Vicent

      Elimina