dimarts, 7 de febrer de 2017

La idea


Durant el passeig, es va detenir davant aquella majestuosa casa abandonada, mig amagada entre la vegetació que l'envoltava. La va estar observant alhora que pensava en la possibilitat de convertir-la en una casa rural, fer d'allò un negoci d'èxit.

La idea va anar esvaint-se a poc a poc fins desaparèixer per complet. Hores més tard, li va venir de nou a la ment mentre esperava el seu torn en la cua del menjador social.

12 comentaris:

  1. Quin final més trist!!
    Real, com les cues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que m'ha quedat molt trist. Ho vaig pensar només acabar-lo...

      Vicent

      Elimina
  2. Era només una idea... no podia passar d'aquí... tris, sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirem la part positiva. No sabem quin serà el seu futur!

      Vicent

      Elimina
  3. Però somiar és gratis, no? Encara que no necessitem un menjador social, difícilment cap de nosaltres s'ho podria permetre tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu. Jo, almenys, no em veig amb capacitat econòmica per a un projecte així.

      Vicent

      Elimina
  4. S'han de tenir aspiracions.
    Bon relat, amb l'esperat final sorprenent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades se'ns dispara la imaginació, com li ocorre al nostre protagonista. Gràcies pel comentari, Aurora.

      Vicent

      Elimina
  5. No tenia diners, per això anava al menjador social, però havia tingut la idea de reconvertir una casa abandonada en una casa rural i fer-ne negoci: somiar és gratis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que ho és! Tots somiem desperts, pense, encara que siga fugaçment mentre escoltem una determinada cançó.

      Vicent

      Elimina
  6. Una persona tan creativa no hauria de ser a la cua del menjador social.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La precarietat és transversal en eixe sentit...

      Vicent

      Elimina