trossets de realitat
Mai m'hagués imaginat dos licantrops que es diguessin Carme i Damià...
Em sembla bastant normal si han patit d'una transformació d'aquesta mena... però realment són ells?
Sí, és així, fent l'analogia, quan canviem de discurs sempre necessitem un període d'adaptació i sol venir acompanyat per un conflicte, gran o xicotet, jo els faig insignificants, però cal tenir molta maduresa per a no traure les pistoles.Vicent
Això rai,si només són uns segons...
Si són feliços endavant. On hi ha pèl hi ha alegria.
XeXu: Qui ho anava a dir!Carme: Segurament és molta la gent que desconeix qui són.Vicent: No sé si s'acaben acostumant o no.aurora: Supose que val la pena gaudir de la doble condició, no sé si escollida o no.xavier: Jo diria que ho són. Per què no?Vicent
Mai m'hagués imaginat dos licantrops que es diguessin Carme i Damià...
ResponEliminaEm sembla bastant normal si han patit d'una transformació d'aquesta mena... però realment són ells?
ResponEliminaSí, és així, fent l'analogia, quan canviem de discurs sempre necessitem un període d'adaptació i sol venir acompanyat per un conflicte, gran o xicotet, jo els faig insignificants, però cal tenir molta maduresa per a no traure les pistoles.
ResponEliminaVicent
Això rai,si només són uns segons...
ResponEliminaAixò rai,si només són uns segons...
ResponEliminaSi són feliços endavant. On hi ha pèl hi ha alegria.
ResponEliminaXeXu: Qui ho anava a dir!
ResponEliminaCarme: Segurament és molta la gent que desconeix qui són.
Vicent: No sé si s'acaben acostumant o no.
aurora: Supose que val la pena gaudir de la doble condició, no sé si escollida o no.
xavier: Jo diria que ho són. Per què no?
Vicent