dimarts, 23 de febrer de 2016

Fins la fi


Hui he decidit caminar pel sender al que tu i jo, tantes vegades, anàrem a passejar, abans de la teua inesperada desaparició. Aquesta vegada pense arribar a la fi del camí, on sé que m'esperes.

4 comentaris:

  1. Un gran fat, el fat de la nostàlgia, però fat i fatalitat, pel que s'albira.

    Vicent

    ResponElimina
  2. El final del camí... Sona una mica dràstic, això. Però al menys ho intentarà.

    ResponElimina
  3. Vicent Llémena: M'agrada el teu comentari. Potser no és fatalitat si compleix un desig.

    xavier pujol: És possible que el protagonista busque això: resoldre una incògnita.

    Carme Rosanas: Qui sap si a la fi del camí hi ha quelcom bonic. Com a mínim, ell pensa que hi trobarà l'altra persona.


    Vicent

    ResponElimina