Efectivament, en són necessàries les dues, jo me'n recorde d'un programa de televisió en què es parlava de que quan l'Home aprenguera a parlar per telepatia sobraria el llenguatge oral, i jo em preguntava, i com fotreríem, com festajaríem, com conqueriríem a una dona o home?
Molts coloraines, però no sé què els trobeu a les papallones... a mi m'esgarrifen una mica...
ResponEliminaIgual és perquè penses en cucs...
EliminaVicent
Fantástica reflexió i imatge de la naturalitat i diversitat
ResponEliminaGràcies pel comentari i per visitar el blog, Josep.
EliminaVicent
Meravellat per l'estètica?
ResponEliminaAixò m'ha semblat a mi.
EliminaVicent
Efectivament, en són necessàries les dues, jo me'n recorde d'un programa de televisió en què es parlava de que quan l'Home aprenguera a parlar per telepatia sobraria el llenguatge oral, i jo em preguntava, i com fotreríem, com festajaríem, com conqueriríem a una dona o home?
ResponEliminaVicent
Ha, ha, ha... Curiosa hipòtesi! I quan serà això, que tindrem tots telepatia?
EliminaVicent
L'entenc molt bé, a aquest filòsof, a mi també em commouen les papallones.
ResponEliminaNo pararia de mirar-les. Estètica pura... o no.
Aquesta és ben bonica, la veritat.
EliminaVicent
La bellesa és una papallona, diria Plató.
ResponEliminaQui no separava l'ètica de l'estètica...
EliminaVicent
Aquesta papallona sembla de digui: "mireu que preciosa sóc".
ResponEliminaQualsevol queda mut davant de tanta bellesa. No?
Potser és presumida... amb raó.
EliminaVicent