dimarts, 20 de juny del 2017

Temps pitjors


Malgrat la boira i altres elements d'aquell paratge d'aspecte espectral, els fantasmes de la presa s'avorrien des que l'ésser humà s'havia extingit.

15 comentaris:

  1. Respostes
    1. També treballem per eliminar altres formes de vida...

      Vicent

      Elimina
  2. Quin avorriment tu. Espantar ocellets segur que no és ni la meitat de divertit.

    ResponElimina
  3. Sí, Vicent, al cap i a la fi tots ens necessitem fins per fer-nos la punyeta.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. En un conte d'Oscar Wilde era el fantasma la víctima dels humans...

      Vicent

      Elimina
  4. Avorrir-se no és un estat d'ànim dolent ja que pot motivar un canvi positiu. Que els éssers humans s'hagin extingit és una mala notícia pels éssers humans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap quina evolució els espera a aquests fantasmes?

      Vicent

      Elimina
  5. Doncs mira... que s'aguantin tu!
    Haver-ho pensat abans... segur que ells haguessin pogut fer alguna cosa, no? amb super poders fantasmals?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon punt de vista! On queda la implicació dels fantasmes en sostenir la vida humana? Solidaritat, no?

      Vicent

      Elimina
  6. Els paràsits molt sovint acaben carregant-se allò mateix que els sustenta.

    ResponElimina