Mentre observava la darrera pluja circular a través del cristall, va aturar el motor del tractor. Després, va agafar el fusell de fabricació pròpia i va iniciar la inspecció de la zona.
Trobar-se en la solitud del camp o del bosc de nit és impactant, món pare era a la guerra civil enllaç de l'exèrcit republicà i havia de creuar la muntanya de nit i em comentava que hi havia tot tipus de sorolls i d'animals, a banda de l'exèrcit nacional.
Esperem que no fos necessari trencar el silenci.
ResponEliminaMés fàcil serà sobreviure mitjançant el treball en equip, no?
EliminaVicent
Em fa pensar en universos paral·lels.
ResponEliminaPer què no? Sobretot per això de la pluja circular, em sembla a mi.
EliminaVicent
Hi ha gent estranya, no?
ResponEliminaPotser ens resulta estrany perquè el seu context és molt distint al nostre.
EliminaVicent
Estava cagat de por... segur...
ResponEliminaCom a mínim, no semblava un passeig relaxant per la muntanya...
EliminaVicent
Aquesta pluja circular... ves que no sigui assessina. Jo no sortiria del tractor ni boja.
ResponEliminaAquesta pluja circular... ves que no sigui assessina. Jo no sortiria del tractor ni boja.
ResponEliminaEm fa la sensació que formava part del paisatge més o menys habitual. Però potser era perillosa, com dius.
EliminaVicent
Trobar-se en la solitud del camp o del bosc de nit és impactant, món pare era a la guerra civil enllaç de l'exèrcit republicà i havia de creuar la muntanya de nit i em comentava que hi havia tot tipus de sorolls i d'animals, a banda de l'exèrcit nacional.
ResponEliminaVicent