dimarts, 29 de novembre de 2016

Epíleg silenciós


Tot i que vam deixar de parlar-nos després de l'enèsima discussió, tot i que sabíem que allò era la fi, vam seguir caminant junts fins arribar al poble.

Han passat vint anys i no he tornat a veure't mai més.

14 comentaris:

  1. Al principi havia llegit malament i pensava que es van posar a caminar, i que ningú no havia tornat a veure a qui no està parlant dels dos... m'imaginava alguna cosa escabrosa per part de qui parla...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No havia pensat en eixa lectura... Però podria haver ocorregut alguna cosa estranya en arribar al poble. Per què no?

      Vicent

      Elimina
  2. Va ser un llarg i silenciós comiat, per reafirmar-se... convençuts!

    ResponElimina
  3. La fotografia és preciosa. Està bé que anessin junts fins al poble, així la foto ha quedat més bonica. Ara sí que es parlen després de vint anys? Vols dir que tenen res a dir-se?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'ha fet l'efecte que es parlen ara mateix, crec que un dels dos recorda aquell moment.

      Vicent

      Elimina
  4. No tinc clar si és una discussió de parella o d'amics. Però potser tampoc cal fer aquesta distinció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sembla que és de parella, per la intensitat, però podria ser d'amics també.

      Vicent

      Elimina
  5. Sí, Vicent, els comiats més llargs i duradors són els acompanyats, els que fem a una part de nosaltres mateixos.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si un comiat llarg indica dubtes en la decisió. Potser no necessàriament.

      Vicent

      Elimina