dimarts, 13 de setembre de 2016

Cap a la meua nit


Amb els ulls tancats, a la platja, vaig sentir les carícies dels raigs d'un sol que començava a pondre's. Quan els vaig obrir, tu ja te n'havies anat.

9 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sempre i quan no hi arribe allò que Aute va denominar com "la noche más larga".

      Vicent

      Elimina
  2. Respostes
    1. Per València tenim l'exclamació "ie!".

      Vicent

      Elimina
    2. ”ie!” De sorpresa? De decepció?
      O és com oh! Que pot ser una mica de tot?
      El meu volia ser de decepció perquè el "tu" ja se n havia anat,..

      Gràcies Vicent! M'agrada saber aquestes coses.

      Elimina
    3. El "ie!" és molt valencià. Segons l'AVL, es fa servir "per a interpel·lar, saludar, avisar o cridar l'atenció d'algú". Per exemple: "Ie, xiquet! On vas?". Ve a ser més o menys com l' "ei", que pense que ve de l'anglés.

      Un plaer. A mi també m'agrada... ;)

      Vicent

      Elimina
  3. Obrir els ulls amb aquest paisatge, i trobar-se tot sol, esperant tenir a aquella persona al costat... molt dur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tenia alguna esperança que no se n'anara...

      Vicent

      Elimina
  4. Fa una sensació com de nostàlgia per l'amor que se'n va, o per un conflicte o per una mort, sempre plorada. Formidable!

    Vicent

    ResponElimina