Acabada la festa a la casa de camp, ja sola, Àngela va eixir a fora caminant amb dificultat. Els primers raigs de sol feien acte de presència.
Esgotada, es va recolzar en el vell roure mentre estirava el braç dret per tal de fer-se un selfie abans d'anar-se'n a dormir. La realització de la fotografia amb el mòbil va precedir la seua inevitable caiguda a terra.
Al dia següent, uns amics la trobaren allí sense vida.
La instantània del smartphone, desenfocada, no havia capturat el rostre d'Àngela.
Les pales dels aerogeneradors es van aturar en sec instants abans de desintegrar-se.
Carme i Damià sempre tarden uns segons en aconseguir l'equilibri després de transformar-se en llops.
Hui he decidit caminar pel sender al que tu i jo, tantes vegades, anàrem a passejar, abans de la teua inesperada desaparició. Aquesta vegada pense arribar a la fi del camí, on sé que m'esperes.
La mort de l'arbre rebel -que va començar a créixer desafiant la tonalitat cromàtica regnant al seu entorn- fou prematura.
L'artista pinta els arbres reflectits en un indret del riu i hi inclou el cadàver surant en l'aigua que només ell veu. No sap que visualitza una escena futura, que l'home mort és ell mateix.
Mentre assaja, sense èxit, un gest aterrador, el monstre sap que els seus dies de glòria ja han passat.
