Punt i seguit

Quan la branca-pas a nivell es va alçar, pogué seguir el seu camí pel costat de l'estret. De fons, escoltava encara el so del tren invisible.

Dia de Tots Sants

Durant més d'una hora, la presència d'aquell mim vocacional que representava un àngel va passar desapercebuda per als visitants del cementeri.

La seua presó

L'home roman a aquella cambra, mirant la llibertat a l'altre costat de la finestra. Fa ratlles a la paret per comptar el pas dels dies. Amb certa regularitat, li porten menjar.

La construcció abandonada no és cap presó ni la porta està tancada, però ningú no li ho ha dit encara.

Aparença i autopercepció

La visió d'aquell home de cabells llargs, vestit amb una túnica blanca i caminant per la superfície cristal·lina, va impactar Manel. Ningú dels dos no sabia que allò, en realitat, era vidre.

La inèrcia

En algun moment -no va saber exactament quan-, el camí empedrat en pendent s'havia convertit en mur. Ara era conscient que trepava.

Eren coses que, de tant en tant, li passaven a l'Home Aranya.

Prova no superada

Condemnat a enfrontar-se al perillós Bosc de les Ombres, la visió inesperada d'una casa el va endinsar en un dilema: anar-hi per buscar ajuda i/o refugi, o allunyar-se d'allí davant la possibilitat que allò fóra una de les trampes.

Degut a la indecisió, va restar immòbil durant una estona suficientment llarga com per a que no advertira l'atac de la palmera, la qual el va atrapar amb les seues fulles flexibles. En pocs segons va morir.

Final d'etapa

L'estranya processó, formada per persones nues que caminaven lentament amb uns ciris elèctrics a les mans, no es va detenir a la fi del pont obert. Lentament, tots caigueren a l'aigua i acabaren morts sense mostrar cap instint de supervivència.

Al dia següent, no hi havia cap pont ni res que recordara el pas de l'ésser humà per la Terra.