diumenge, 21 d’octubre del 2012

La inèrcia


En algun moment -no va saber exactament quan-, el camí empedrat en pendent s'havia convertit en mur. Ara era conscient que trepava.

Eren coses que, de tant en tant, li passaven a l'Home Aranya.

3 comentaris:

  1. que es va mosquejar en veure la S, d'en Superman, que rejuntava la paret.

    Bon joc visual!

    ResponElimina
  2. Reunió de superherois? ;)

    Gràcies pel comentari.


    Vicent

    ResponElimina
  3. En aquest conjunt i al meu parer, la imatge supera al text.
    I sí, "a manta" és valencià, com jo. Mescla de Ribera i Safor.
    Felicitats pel bloc!

    ResponElimina