dimarts, 26 de juny del 2018

Descansar


Fa uns dies, corria per uns jardins de la ciutat i em vaig aturar a beure en una font. Estava esgotat. Mentre assaciava la set, em vaig observar movent-me a bon ritme uns metres més endavant, com si no m'hi haguera detingut. De seguida, vaig començar a perseguir-me, amb la intenció d'atrapar-me. Tanmateix, cada vegada era més lluny de mi. Em vaig acabar perdent de vista. Finalment, em trobí a casa.

Des d'aleshores, m'ha ocorregut sovint que vaig amb retard respecte a mi mateix. Per exemple, m'alce del sofà mentre jo encara vull continuar assegut. O agafe l'autobús sense haver-hi arribat a temps després d'una correra. Així i tot, més cansat o menys, sempre acabe reunint-me amb la meua persona.

Aquest matí, m'he vist alçant-me puntual com un ressort quan l'alarma ha sonat. Com altres dies, he volgut recrear-me uns minuts mentre em dutxava, abans d'incorporar-me. Però hui no m'he vist amb forces d'abandonar el llit i he decidit romandre quiet, tancar els ulls. Descansar.

10 comentaris:

  1. A vegades, les ganes de descansar son tantes, que no arriben mai i es converteixen en un desig inabastable . Rebel·lem-nos !
    ; )

    ResponElimina
  2. Tu ets massa per a tu mateix. I t'entenc: jo també sóc massa per a mi.

    ResponElimina
  3. Quin cansament sempre viure dues vides a la vegada i llevar-te i quedar-te al llit a la vegada... té raó li cal descansar, però molt, eh?

    ResponElimina
  4. Quan vegis que l'altra tu s'acosta a la parca... prova de córrer en sentit contrari!! Potser funciona.

    ResponElimina
  5. M'ha semblat un relat molt murakamià!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant comentari. Sols he llegit un llibre de Murakami: "Tòquio blues".

      Vicent

      Elimina