dimarts, 11 de juliol del 2017

Territori natural


L'ocell, que li havia donat la benvinguda al bosc, l'acompanyava després durant el passeig. El vigilava.

5 comentaris:

  1. Que simpàtic l'ocellet... i quins ulls més vermells que té...

    ResponElimina
  2. Sí, malgrat que alguns i molts neguen la propietat privada, em sembla que és d'allò més ¿?, tots defensem la nostra casa dels perills.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  3. Com a premi es mereix les molles de l'esmorzar.

    ResponElimina
  4. No sembla perillós, però no se sap mai... que et vigilin no fa cap gràcia, ni que sigui un ocellet...

    ResponElimina
  5. XeXu: Ulls vermells? Al meu ordinador no ho aprecie... Però l'aspecte simpàtic sí que m'arriba.

    Vicent: Ací parlaríem d'una mena de propietat privada natural i compartida, no?

    xavier: Seria conscient, el visitant, de la presència de l'ocell?

    Carme: Potser ell sol no és perillós, però compta amb una comunitat que pot ser-ho. Dic jo, no sé...

    ResponElimina