dimarts, 4 de juliol de 2017

La trampa


Amb el pas de les setmanes, la presència d'aranyes ha anat augmentant a ma casa. Inexplicablement, segueixen apareixent teranyines de la nit al matí en diversos racons, cadascuna amb el seu corresponent artròpode. 

Visc paralitzat pel terror i ja quasi no dorm, sempre atent als possibles moviments de les aranyes, les quals romanen pràcticament quietes, llevat de brevíssims i ràpids desplaçaments esporàdics. 

Hui havia decidit anar-me'n de casa i no tornar-hi mai més, escapar d'aquest infern. Tanmateix, he descobert una teranyina sobre el pom de la porta amb una aranya al mig vigilant-me, impedint la meua eixida, condemnant-me a morir víctima d'una trampa perfectament coordinada.

5 comentaris:

  1. Una autèntica pel·li de por. Però si les aranyes no eren de la mida de Shelob del Senyor dels Anells, potser amb una escombra hauries pogut apartar ni que fos la de la porta per fotre el camp corrents...

    ResponElimina
  2. Sí, jo també, i dels meus primers vaig fer un conte sobre formigues assassines i un químic que hi treballava, és un bon conte el teu, amb tot de sensacions de terror i com no, d'angoixa cap a la possble futura mort, per uns insectes tan xicotets com letals.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  3. Ui, quina por! A l'estiu tota cuca viu!

    ResponElimina
  4. XeXu: T'assegure que jo havia pensat el mateix!

    Vicent: Això de les formigues em sona a pel·lícula de sèrie B. Interessant!

    Helena: "El cuc viu i el xiquiu", crec que deia Marc Granell.


    Vicent

    ResponElimina
  5. Quina por... que iri si pot sortir per una finestra, pobre....

    ResponElimina