dimarts, 4 d’abril de 2017

Carretera final


De tant en tant, alguns conductors optaven per agafar la carretera final. Amb els seus vehicles, s'endinsaven en la boira perpètua, d'on ja no hi tornaven mai més.

16 comentaris:

  1. Aquesta sensació vaig tenir quan vaig anar cap a Andorra a finals de l'any passat, em va semblar que d'aquella boira ja no en sortiríem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que ho pots contar. Suposem que ets tu i no un doble... :p

      Vicent

      Elimina
  2. Ham provat d'encendre els fars anti-boira?

    ResponElimina
  3. Curiositat irresistible o suicidi voluntari... una de dos... i com sempre cada cas és cada cas... hi ha boires molt espesses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser, també, conducta dirigida per algun agent extern.

      Vicent

      Elimina
  4. Indefinidament estan a les boires.

    ResponElimina
  5. De fet els camins de la vida són talment així, entrem però ja no tornem a eixir.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  6. Cierto, de tanto en tanto o cada día alguien conduce drogado o bebido o pendiente del móvil. Y no se da cuenta por causa de la "boira" que tiene en la cabeza en estos momentos y "entra en la carretera final". Lo triste es que se lleve a otros por delante.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que això és un altre tipus de boira... Però sí, tens raó.

      Vicent

      Elimina
  7. Esteu entrant a la dimensió desconeguda.... ! heheehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que, almenys, els que estem ací deixant comentaris no ho coneixem...

      Vicent

      Elimina
  8. Paraules clau per aconseguir un altre dels teus magnífics relats: carretera final, boira perpètua i mai més. GENIAL!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Aurora. M'alegre molt que t'haja agradat el text. Un honor que vinguen de tu eixes paraules.

      Vicent

      Elimina