dimarts, 12 de gener de 2016

Capítol segon


Asseguda al sofà, al costat del foc, fa una estona que és presa de la son. Tracta de mantenir-se desperta mentre pensa en la manera de desfer-se del cadàver del seu marit.

11 comentaris:

  1. Ves qui ho diria.. Tan pacífica que sembla...

    ResponElimina
  2. Chica.. Que no se entere nadie que te lo digo yo. Trocea el cuerpo, convertelo en chuletas, aprovecha el fuego del hogar, e invita a comer a una peña futbolista.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Molt bo! Has generat un ambient que poc feia pensar en aquest final!

    ResponElimina
  7. La senzillesa del perill...
    Molt bó !!

    ResponElimina
  8. Evidentment, amb aquest pensament tan plàcid, de seguida s'adorm.

    ResponElimina
  9. Faig d'advocat del diable (de la diablessa)
    En lloc no diu que l'hagi matat ella.

    ResponElimina
  10. Carme: Ja saps això que diuen de les aparences...

    Jon: Potser no ha pensat en eixa opció.

    Vicent: És probable.

    Xexu: Gràcies. M'alegre que t'haja agradat.

    artur: Gràcies, artur!

    Consol: Qui sap. Crec que hi ha psicòpates que es relaxen matant.

    xavier: És cert. Però el fet que vulga desfer-se del cadàver la situa com a sospitosa.


    Moltes gràcies, Carme, Jon, Vicent, XeXu, artur, Consol i xavier! Una abraçada!


    Vicent

    ResponElimina