diumenge, 27 d’octubre de 2013

Realitat 2


Ni el vaixell és vaixell, ni el mar és mar, ni jo sóc jo.

10 comentaris:

  1. Conclusió: un jo nou i desconegut navega en la més gran precarietat damunt d'onades de duresa...

    :) M'ha agradat el teu microconte i fins i tot hi he navegat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una forma de mirar-ho :)
      Has navegat amb sensacions precàries? :p

      Gràcies pel comentari, Carme.


      Vicent

      Elimina
  2. Ser o no ser, aquesta és la qüestió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un 'no ser' que és. No sé si sona embolicat... Per exemple, el vaixell 'no és' un vaixell tal com l'entenem nosaltres, però 'és' alguna cosa.

      Vicent

      Elimina
  3. Respostes
    1. Moltes gràcies, Aurora. També pel comentari al Facebook.

      Una abraçada.


      Vicent

      Elimina
  4. preciós! foto i text! Ceci n'est pas une pipe!

    ResponElimina
  5. j'aime ce noir et blanc!

    Very nice post! Thanks & Welcome for your comment and your next visit to my blog.
    Have nice day !

    ResponElimina