diumenge, 5 de maig de 2013

La dansa dels arbres


Els qui acudien a contemplar la dansa sensual dels arbres, des de darrere d'aquell mur, desconeixien la veritat: observaven persones transformades en troncs i branques, condemnades a un ball etern, del qual ells hi passarien a formar part en pocs segons.

16 comentaris:

  1. Sinistre i bell alhora... magnífica combinació.

    ResponElimina
  2. Molt desert,si,peró aquest nubols tan marcats la fan molt maca.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord amb tu. La fotografia està molt bé, Jordi.


      Vicent

      Elimina
  3. Respostes
    1. Atrapats, sí. I ara en són més que abans!


      Vicent

      Elimina
  4. A mi me gusta tanto el relato como esta fotografía. Que por cierto me recuerda a esto que escribí - http://elblocnegro.blogspot.com.es/2012/12/la-llamada.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabe de llegir el teu relat, Jon. Realment, hi ha semblances, com dius. Enhorabona pel teu bloc.


      Vicent

      Elimina
  5. Doncs a mi em recorda el mite de Perseu que va enfrontar-se a la Medusa que tenia el poder de petrificar a qui la mirés.
    Aquest relat-imatge és dolç-agre. Molt ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho havia pensat; interessant aportació. També es pot relacionar amb la seducció de les sirenes.

      Gràcies pel comentari.


      Vicent

      Elimina
  6. L'erosió de la roca permet que es formi el sòl on farà arrels l'arbre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho deixem com a complement del microrelat.


      Vicent

      Elimina
  7. Quan passejo crec que àtoms de mi mateixa se queden a les pedres i als arbres. Som del paisatge, els uns dins dels altres. Per això hi torno, perquè m'enyoro/ens enyorem.

    La foto és genial. Els teus textos són fantàstics. :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant lectura. Ja saps això que diuen sobre la procedència de la pols.

      Gràcies pel comentari, cantireta.


      Vicent

      Elimina
  8. t'ha quedat molt trist avui, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no és 'trist' la paraula. No és humorístic en aquesta ocasió, vaja.


      Vicent

      Elimina