diumenge, 17 de març del 2013

Dissociació


Sense voler presumir de valentia, puc afirmar que, en absolut, no vaig sentir por davant la visió d'aquella terrorífica imatge pintada a la paret d'una casa abandonada. Tanmateix, sí és cert que vaig observar la meua ombra en posició de total espant.

14 comentaris:

  1. he, he, he... No és que menteixi no... només que s'autoenganya, com passa tant sovint.

    ResponElimina
  2. L'ombra de vegades va per lliure... Boníssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla haver passat això en aquesta ocasió... Gràcies pel comentari, Sílvia.


      Vicent

      Elimina
  3. No, es clar, espantar-me jo? I ara! això mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot en el gènere masculí, no és infreqüent negar el sentiment de por...


      Vicent

      Elimina
  4. Molt bo el detall de l`hombra,Alfredo.Sembla fet d'un guió de pelicula......bona tirada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi, pel teu comentari. Realment, amb l'ombra, tenim una imatge ben suggerent.


      Vicent

      Elimina
  5. Aquí, el més sensible i valent deu ser l'ombra. Un cop més, la realitat té moltes cares.

    ResponElimina
  6. ...........es que l'ombra estava al terreny perillós..... a la pared !! heheheh...Molt bona !!

    ResponElimina
  7. La ment i la seva ambigüitat...
    No serem presoners de nosaltres mateix?

    Molt bona entrada amics...
    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un autoengany inconscient? És una possibilitat!

      Gràcies, Remei. M'alegre que seguisques publicant, per cert.

      Una abraçada


      Vicent

      Elimina