diumenge, 4 de novembre del 2012

La seua presó


L'home roman a aquella cambra, mirant la llibertat a l'altre costat de la finestra. Fa ratlles a la paret per comptar el pas dels dies. Amb certa regularitat, li porten menjar.

La construcció abandonada no és cap presó ni la porta està tancada, però ningú no li ho ha dit encara.

5 comentaris:

  1. Presons que ens construim nosaltres sols, que en realitat no ho són. Genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Sílvia!

      Efectivament, hi ha una possible metàfora al relat. Gràcies!


      Vicent

      Elimina
  2. Ho veig igual que la Sílvia. Gràcies per fer-nos pensar una miqueteta cada setmana. Fins a la pròxima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Atenea, per la teua fidelitat. Un plaer comptar amb lectores com tu.


      Vicent

      Elimina
  3. Bon any, Vicent i Alfredo! M'encanta aquesta finestra, i les paraules que l'acompanyen. Us puc demanar la imatge per a compartir-la en el bloc "Enfilant finestres"? La trobo molt suggeridora...
    xantalam@gmail.com

    Gràcies per endavant, una abraçada,

    empar

    ResponElimina