diumenge, 9 de setembre de 2012

Aterrament sobtat


Llargament concentrat en la construcció d'una complexa seqüència, on la meua mirada saltava de triangle en triangle, Meritxell em va estirar del braç per eixir de la sala amb la resta del grup i seguir escoltant les explicacions de la guia.

3 comentaris:

  1. Millor així!
    Podem veure art en la teua ment...

    Preciosa foto i magnífic text.

    ResponElimina
  2. Sempre hem de deixar els nostres somnis penjats allà dalt, en alguna cúpula celestial. M’agrada el text i la foto.
    Aurora

    ResponElimina
  3. Gràcies, Remei, pel comentari.

    Aurora: Com ja t'he dit al Facebook, demana't un café si vols... ;)


    Vicent

    ResponElimina