L'home que vola

No sé si sóc l'únic monjo de clausura que ha vist l'home que vola des del claustre del monestir. Em caracteritze per ser un bon observador. De tant en tant, passa a gran velocitat pel cel, i em fa l'efecte que duu un vestit de colors. Quan això ocorre, tinc ganes de parlar-ho amb l'abat, veure si em pot desxifrar aquest misteri. Però mai no el trobe en eixos moments. I, després, preferisc no dir-li res. No vull que pense que sóc boig.

La transformació

Sense una explicació aparent, la resolució de la ciutat va disminuir de manera considerable. Totes les coses —també les persones— es percebien borroses, pixelades, però, per altra banda, els moviments del dia a dia van guanyar fluïdesa. Després d'un temps, a excepció dels forasters, ningú no recordava l'estat anterior a la transformació.

Enfrontament

Estava segur que hui, per primera vegada, derrotaria el seu contrincant en la partida de billar. Això va pensar, almenys, en la tirada inicial, abans d'adoptar el rol del rival.

Com els trens de fons

Els veïns de la casa abandonada s'havien acostumat als fenòmens polstergeist d'aquesta. Els sorolls de mobles que s'estavellaven contra les parets, les tremolors de l'estructura... Tot passava desapercebut entre les rutines del dia a dia. Llevat d'ocasions comptades, la gent ja no era conscient d'aquella presència espectral. Com ocorre amb els trens de fons.

Comptes

Quan van eixir del búnquer, es van trobar amb les víctimes del bombardeig esperant-los. Eren aglomerades i tenien la roba esgarrada. A alguns els faltava un braç, d'altres tenien sols una cama... Fins i tot, n'hi havia cossos sense cap. Com una massa compacta, s'hi apropaven amb lentitud, amb determinació. I ells retrocedien. Inútilment.

Descansar

Fa uns dies, corria per uns jardins de la ciutat i em vaig aturar a beure en una font. Estava esgotat. Mentre assaciava la set, em vaig observar movent-me a bon ritme uns metres més endavant, com si no m'hi haguera detingut. De seguida, vaig començar a perseguir-me, amb la intenció d'atrapar-me. Tanmateix, cada vegada era més lluny de mi. Em vaig acabar perdent de vista. Finalment, em trobí a casa.

Des d'aleshores, m'ha ocorregut sovint que vaig amb retard respecte a mi mateix. Per exemple, m'alce del sofà mentre jo encara vull continuar assegut. O agafe l'autobús sense haver-hi arribat a temps després d'una correra. Així i tot, més cansat o menys, sempre acabe reunint-me amb la meua persona.

Aquest matí, m'he vist alçant-me puntual com un ressort quan l'alarma ha sonat. Com altres dies, he volgut recrear-me uns minuts mentre em dutxava, abans d'incorporar-me. Però hui no m'he vist amb forces d'abandonar el llit i he decidit romandre quiet, tancar els ulls. Descansar.

Exposició a Sagunt

De la mateixa manera que l'any passat, durant el mes de gener, vam traslladar el nostre blog a la Casa de Cultura de Xàtiva, ara ho fem a Sagunt. La selecció dels microfragments serà semblant, però amb alguns canvis: incorporem entrades més recents. L'exposició es podrà veure a l'Aula Cultural Bancaixa, des del 25 de maig fins el 15 de juny. Aquest divendres, a les 19h, es podrà assistir a la inauguració. Us esperem!