Sherlock circular

No sé en quin moment vaig ser conscient, amb la lupa a la mà, que les petjades que seguia eren les meues pròpies.

En la natura

Ara tan sols recorda que li costava caminar: que els peus se li enfonsaven cada vegada més i que una sensació de rigidesa anava envaint-lo. Hi ha més passat, sí; però a la seua memòria només aconsegueix veure això.

Els records es limiten als instants previs a la consolidació de la metamorfosi: la seua integració plena en la natura.

Evolució satisfactòria

M'agrada contemplar el meu perfil mitjançant l'ús combinat de dos espills. En concret, gaudisc observant-me els cabells, cada vegada més i més lluents. Satisfeta estic de l'aspecte que tinc.

Tot va començar amb el consell d'una amiga. Després vingueren la cerca d'informació per Internet i les consultes a persones enteses (o no). Finalment em vaig decidir: comprí xampú de cavall.

Hui, renille d'alegria pels resultats.

Apropiament

L'afició a la fotografia de les llagostes es va desenvolupar poc temps després de la invasió. Liquidat per complet l'ésser humà, els ortòpters començaren a aprofitar tota la seua tecnologia.

Arribar a l'infinit

L'objectiu és arribar a l'infinit. I sé que hi ha una aparent contradicció en el que dic: en principi, no pots aspirar a situar-te en un punt que no és un punt, sinó un sense fi.

Tanmateix hui comencem a enfilar-nos per la torre X-32. Hi ha cert escepticisme per part d'algunes persones, però d'altres pensem que és cert el que afirmen diversos estudis: aquesta construcció del planeta Ximtra trenca l'equilibri espai-temps que coneixem, connecta la superfície amb l'infinit.

Em direu que què és l'infinit exactament... No podem tenir totes les respostes. On s'acaba l'univers?; sempre ha estat com ara o hi va haver una explosió inicial?; etc.

Comencem la missió en deu minuts.

Transformació

Estant al carrer Sant Joaquim de Xàtiva, em va fer la impressió de ser observat des d'algun punt situat molt amunt. Al mateix temps, sentia que tot el que m'envoltava experimentava una transformació estranya.

Alcí el cap i viu la cara d'un xiquet gegant que somreia. Al moment vaig ser conscient que jo m'havia convertit en una figura d'un joc de construcció, amb les seues casetes i altres accessoris.

Mirada esquiva inevitable

Sóc un mussol, com pots comprovar. He posat per a una foto i potser consideres que això no té massa mèrit. Però t'explicaré un poc l'assumpte i veuràs com la cosa no és tan fàcil.

Al quadre La Gioconda, de Leonardo Da Vinci, es produeix un conegut fenomen: mires des d'on mires la model que hi apareix, aquesta sempre té els ulls fixats en els teus. Bé; doncs ací ocorre just el contrari: ja em pots observar com vulgues, i des de l'angle que siga, que la meua mirada sempre esquivarà la teua.

És cert que l'efecte no s'ha aconseguit a la primera. En tot cas, et puc assegurar que no tots els mussols tenen la capacitat que s'obtinga un resultat així. Ni tampoc totes les persones.

Queda dit.