Missió

A poc a poc, el gel va començar a fondre's. El cos, a la vora del riu, va acabar perdent la rigidesa adquirida dies enrere. Va parpellejar, es va incorporar i va prosseguir el camí.

Taula per a dos

Quan vaig tornar del lavabo, el restaurant era buit. La meua dona, i tota la resta de la gent, s'havien esfumat. El reflex en l'espill d'una columna em va tornar la imatge del maître. Em vaig dur una mà al cos, al vestit, a aquell rostre que no era meu. Vaig ser conscient, aleshores, que amb l'altra subjectava un paper. "Instruccions" era la paraula que encapçalava un text. La porta del restaurant es va obrir. Em vaig quedar paralitzat mirant la meua dona. L'acompanyava el marit, jo, qui em va fer l'ullet i va dir: "Tenim taula per a dos, senyor!".

Després de la tempesta

Els va sorprendre la tempesta de neu a la carretera. El conductor va aturar el vehicle. "No veiem una merda!", va exclamar tot seguit. Algú va dir d'eixir fora, d'altres van respondre que no, que això era de bojos. Tremolors, rialles embogides, colps, crits, plors.

Després, el conductor es va girar per veure els amics dels seients de darrere. Tots eren silenciosos, estàtics, congelats. De manera automàtica, va mirar el copilot: el mateix que la resta.

Va eixir del vehicle. De sobte, va ser conscient que, des de feia una estona, la tempesta ja no hi era. El sol, reflectit en la neu, l'enlluernava. Va aclucar els ulls mentre tornava cap al cotxe. Es va posar la mà com a visera. Darrere el volant, assegut, hi havia el seu cos immòbil.

Generadors

La tripulació es va trobar amb una mena d'aerogeneradors al nou planeta. Després d'estudiar-los durant una llarga estona, els va sorprendre que, de sobte, les aspes començaren a girar. No bufava ni una mica de vent. En pocs segons, es van veure envoltats de fortes ràfegues d'aire.

Després de l'apocalipsi

A poc a poc, tots els boscos van recuperar la bellesa.

Últimes opcions

Després de la discussió, ella ix per la porta i baixa corrent l'escala de l'edifici. Ell la segueix, s'atura a la barana i observa com s'allunya. Ella espera que ell cride alguna cosa, que la faça canviar d'idea. Ell desitja que ella s'ature, que el mire per l'ull de l'escala, que torne.

Ella arriba a la planta baixa i abandona l'immoble. Ell entra a casa i tanca la porta. Els dos agafen el mòbil i pensen en la possibilitat de rebre una trucada de l'altre. Quasi en el mateix instant, apaguen la pantalla. Mai més no es tornaran a veure.

Autodefensa

Per alguna raó, de la nit al matí, el Castell va deixar de rebre visites. Davant les amenaces d'acomiadament, els treballadors s'hi van atrinxerar.