diumenge, 1 de juliol de 2012

Món mocador


Que el món anava a esclatar se sabia amb certesa. Tots els científics hi estaven d'acord i, sent un fet conegut amb tres anys d'antelació, els habitants de la Terra l'havien assumit amb plena resignació.

Tanmateix, hi havia diversitat d'hipòtesis pel que fa als detalls de la destrucció. Des d'una combustió espontània fins a una divisió del planeta en dues meitats, passant per una mena d'espectacular terratrèmol amb el terra obrint-se. S'havia dit de tot; però hi havia coincidència absoluta en afirmar que no existia cap possibilitat de vida humana després d'allò.

Del dia fatídic sols recorde una llum blanca molt forta que m'obligava a tancar els ulls. Després vaig despertar al parc on jo m'hi trobava en aquell moment.

He caminat molt i tot és sempre el mateix jardí; de vegades me'n vaig d'un lloc i arribe al punt de partida. No comprenc res ni sé quin fou, finalment, el desenllaç de l'esperada explosió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada